Si bé és cert que molts coneixeu el rugbi, no tots sabeu com es juga a aquest esport, cert? Si parlem de “forwards” i “backs” o de “línia de goal” i “línia de touch”, sabeu al que ens estem referint?
En el blog d’avui us explicarem les posicions en el rugbi, una cosa fonamental per a poder entendre les regles d’aquest esport i anar preparats al pròxim partit de rugbi que assistiu o vegeu.
TAULA DE CONTINGUTS
Els forwards, davanters (jugadors de l’1 al 8)
Els backs, línia de tres quarts (jugadors del 9 al 15)
La imatge de dalt servirà de guia per a explicar les posicions de rugbi i les seves funcions.
Cada equip de rugbi es compon de 15 jugadors, cadascun amb la seva posició designada. Hi ha set backs i vuit forwards, i amb l’opció de tenir fins a 8 jugadors com a suplents.
Els forwards, davanters (jugadors de l’1 al 8)
Els davanters són aquells jugadors de rugbi que tenen importants responsabilitats així com funcions crucials en el camp. Determinen les posicions dels jugadors de l’1 al 8, incloent-hi la primera, la segona , la tercera línia i el número 8.
Explorem els rols principals en les posicions dels davanters i descobrim les característiques i responsabilitats úniques de cada jugador.
Pilar exterior i interior (números 1 i 3)
Juntament amb el hooker, els pilars exterior i interior formen la primera línia en les posicions de scrum de rugbi. Tots dos pilars han de estar molt forts en el coll, les espatlles, el tronc i les cames, per a tenir èxit, i han de poder competir cap a cap amb els seus oponents.
Els pilars eviten que el seu costat del scrum sigui empès cap enrere, alhora que ajuden al hooker a sostenir el pes del seu cos i a posicionar-se per a colpejar la pilota durant el scrum. Els pilars han d’ajudar a aixecar o sostenir al saltador durant el lineout per a impedir que l’equip oponent obtingui la possessió de la pilota.
Talonador (número 2)
El talonador o hooker assumeix una posició decisiva en la línia d’atac. Situat entre els dos pilars en el scrum, treballa per a iniciar la jugada i apunta a guanyar la possessió enganxant la pilota entre les cames dels puntals.
Exerceixen un paper clau en els llançaments precisos del lineout i participen en el joc obert, assegurant la possessió durant els rucks i mauls.
Els “locks” i els “back row” solen ser jugadors més alts, per la qual cosa s’eleven per a competir per la pilota. Són els puntals esmentats anteriorment els que s’encarreguen d’aixecar el lineout, deixant al hooker com a últim davanter en peus. Tenir la capacitat de ser un corredor potent serà avantatjós per a qualsevol hooker.
Segona línia esquerra i dreta (números 4 i 5)
Els segones línies, juguen un paper crucial en la força del scrum i són el focus principal en els lineouts. El seu paper requereix que siguin alts, potents i tècnicament hàbils. Un bloqueig precís i un salt àgil en el lineout dissuadirà a l’equip contrari de guanyar la possessió.
A causa de les seves característiques genètiques distintives, els segones línies es troben entre els jugadors millor pagats de la seva professió, la qual cosa posa en relleu la importància d’assegurar la possessió durant els lineouts.
Tercera línia esquerra i dreta (números 6 i 7)
Els terceres línies solen ser considerats jugadors amb funcions mínimament específiques, per la qual cosa han de ser versàtils i tenir una energia inesgotable. Són necessaris velocitat, potència, resistència, capacitat de placatge i maneig.
Entre totes les posicions del rugbi, solen trobar-se en el centre de l’acció: assegurant pilotes en el ruck i el maul, rebent passes ràpides de jugadors placadors i realitzant placatges impactants durant el joc obert.
El tercera línia esquerre sol estar situat en el costat del scrum més pròxim a la línia de touch i sol ser més gran que el dret, la qual cosa li permet una major mobilitat en el camp. El tercer línia dret juga un rol físicament més exigent.
Tercera centre o número 8 (número 8)
El núm. 8 destaca en el joc de suport, el placatge i la conducció de la pilota, amb responsabilitats similars a les dels dos tercer línies.
El Núm. 8 es posiciona en el costat dret en la part posterior del scrum i és l’únic jugador de punta al qual se li permet aixecar la pilota des de la base del scrum.
És una tàctica comuna per a guanyar iardes importants prop de la línia de “try” de l’altre equip durant un scrum, i perquè funcioni bé, el jugador Núm. 8 ha de ser un corredor potent i vivaç.
Els backs, línia de tres quarts (jugadors del 9 al 15)
En rugbi, el terme “rugbi backs” s’utilitza per a descriure als jugadors àgils situats en la línia de rereguarda d’un camp de rugbi. Les posicions numerades del 9 al 15 es coneixen com backs. Els backs tenen la doble responsabilitat de dirigir les tàctiques ofensives i defensives de l’equip.
Aquests individus tenen un impacte significatiu en el resultat del partit marcant tries i convertint gols.
Mig de melé (número 9)
Exercint un paper crucial en la connexió entre els davanters i els backs, el mig de melé és essencial per a iniciar els atacs en el rugbi. En la zona situada directament darrere dels davanters, aquest jugador eficaç té la capacitat de determinar el moment precís en el qual la pilota passa als backs durant un scrum, ruck o maul.
El jugador requereix una excel·lent visió, velocitat i consciència, així com reaccions ràpides.
Mig d’ obertura (número 10)
El fly-half, també conegut com mig d’obertura, és el cor de l’equip i es considera el jugador més important del camp. Aquest paper crucial requereix prendre decisions importants sobre si distribuir la pilota als migcampistes o xutar a l’altre part del camp.
El mig d’obertura coordina la rereguarda i respon a les obertures defensives, exercint un paper crucial en l’execució de les estratègies planificades i en l’èxit de les ofensives.
A més, el fly-half s’encarrega d’alleujar la pressió mitjançant puntades estratègiques i sol ser el principal llançador de conversions, penals i drop goals.
El seu important impacte en l’equip fa que siguin els jugadors millor pagats de les lligues professionals.
Ala esquerre i dret (número 11 i 14)
Les ales actuen com a principals atacants de l’equip mentre juguen en la banda del camp. La velocitat és la principal habilitat d’aquests jugadors, que sol ser l’última línia defensiva sense possessió de la pilota.
Primer i segon centre (número 12 i 13)
Els centrals s’enfronten als seus contrincants en un esforç per trencar la defensa o atreure a suficients jugadors rivals per a obrir espais i ocasions de gol per als seus companys. Per tant, han de posseir força i potència, i ser hàbils en el placatge quan passen de l’atac a la defensa.
El primer centre sol ser el responsable de la creativitat en una parella de centres i ha de tenir habilitats de passada i puntada gairebé tan bones com el fly-half. Al mateix temps, el segon centre sol tenir més velocitat, i és crucial que sigui capaç de passar la pilota als extrems amb rapidesa.
Darrer (número 15)
La posició de full back o darrer se situa darrere de tota la línia de i actua com jugador defensiu, oferint una última línia de protecció contra els atacs.
La seva habilitat crucial consisteix a atrapar amb confiança les pilotes altes i iniciar contraatacs a partir d’aquestes oportunitats. Aquest paper en el rugbi requereix una combinació d’habilitats, com placar, atrapar i córrer, totes elles executades en circumstàncies intenses.
Preguntes freqüents sobre les posicions de rugbi
Quina posició de rugbi haig de jugar?
Les posicions de rugbi s’han definit durant molt de temps amb la idea que el joc és adequat per a individus de diversos tipus corporals.
Cada posició de rugbi exigeix unes qualitats físiques i tècniques específiques, la qual cosa fa que el joc sigui accessible per a tots gràcies a la seva diversitat. Segons s’explica de cada posició, quin triaries?
Quina és la posició més difícil en rugbi?
Decidir quin és el lloc més dur en el rugbi no és només una pregunta fascinant, sinó també un acalorat debat entre aficionats i esportistes. Cada posició requereix tasques físiques específiques, importància estratègica i diferents d’habilitats. Això dona lloc a una varietat de punts de vista sobre quina posició planteja realment el major desafiament durant el joc. No obstant això, si haguéssim de triar les tres posicions de rugbi més difícils, serien: Hooker, Fullback i Segona línea.
Quines són les posicions en el rugbi 7?
En el rugbi a 15, l’equip està format per vuit davanters i set backs, mentre que en el rugbi a 7, hi ha tres davanters (incloent un hooker i dos pilars) i quatre backs (que comprenen un mig de melé, un mig d’obertura, un centre i un ala), la qual cosa fa que la composició sigui diferent.
